L’èxit que va tenir
Després d’això moltes editorials van voler fer les seves edicions i Breitkopf & Härtel va ser una de les primeres que va fer ho. Haydn després de
La creació va ser u de dos oratoris que Haydn va composar a tota la seva vida. Es diu que quan va a conèixer Londres i tot el seu moviment cultural es va quedar impressionat amb la magnificència de la música, el seu lloc social. Tots els dies hi havia concerts a tot arreu, concerts de gran nivell i amb molt bona infraestructura. Händel va ser interpretat amb molta freqüència i a més “actualitzat” al gust de la societat canviant. Son conegudes las versions que Mozart va fer d’obres barroques per considerar-les antiquades. Com podem imaginar las orquestres anaven creixent, els instruments canviaven i tot s’adaptava als nous gustos.
Però també hem d’introduir altres factors personals que van induir a Haydn a composar un oratori i amb aquesta temàtica. La partitura de La creació data de 1798, Haydn comptava amb 66 any d’edat. El període que avarca des de 1795, any de la seva tornada cap a Viena, fins la seva mort al any 1809 es coneix com la seva època vienesa. La seva salut es anava debilitant i possiblement el músic es trobava a un moment de crisi de fe. Haydn també, com Mozart, va ser maçó i, si bé això no implica la negació a l’existència d’un Deu si representa la immersió durant anys dins d’un cercle d’exigències intel·lectuals on es cridava a pensar i filosofar sobre las bases de la vida.
La partitura es música que torna cap enrere al que fa als procediments però que mira cap endavant amb els mitjans expressius. Com diu Giorgio Pestelli al seu estudi de la música clàssica “La creació es relaciona amb els primers passos d’una consciencia històrica a la música.”. Haydn agafarà els models d’oratori hendelià i de la retòrica més propera al simbolisme barroc però també incorporarà nous elements que li posaran més a prop d’una estètica romàntica. Les melodies simples es conjuguen dins d’un contrapunt del més elaborat i una riquesa instrumental. ¿Podríem entendre aquesta tornada als recursos barrocs com una mirada romàntica i melancòlica cap el passat perdut?. De fet el que li va passar a Haydn es que va ser u dels primers en reflectir l’esperit del Sturm und Drang, un moviment artístic que va anteposar l’expressió dels sentiments del artista. La música en aquest context es posava plenament al servei d’una idea conceptual i expressiva que pertanyia al compositor. Si afegim el factor ja esmentat de l’adherència de Haydn a una lògia maçònica ens serà més fàcil comprendre amb quins recursos simbòlics i representatius contava.
L’oratori es divideix a tres parts amb cors, recitatius i àries i els personatges son Gabriel (soprà), Uriel (tenor), Rafael (baix), Adam (baix) i Eva (soprà). Els àngels (Gabriel, Uriel i Rafael) tenen la funció de relatar la creació del món en sis dies. A les àries i duets serveixen per afegir comentaris al relat i els cors tenen el rol de cors celestials que celebren tot el que succeeix. L’obra s’obre amb una simfonia sorprenent des del punt de vista estilístic, plenament descriptiva del caos propi del principi de La Creació que se caracteritza per la evasió de les resolucions harmòniques. (Recordem que aquest procediment el farà servir més endavant Wagner en el seu famós preludi simfònic de Tristà e Isolda). Haydn va fer servir a les seccions corals recursos molt semblants als que va utilitzar Händel en el Messies; podrem escoltar això clarament al cor final de la segona part a on, casualment el cor finalitza dient “Al·leluia”.
L’obra es va estrenar el 19 d’abril de 1798 a Viena i el auspici va venir donat per una agrupació musical fundada per Van Swieten (el col·laborador i amic de Haydn). Aquet públic hi era reduït i això va portar cap un altre versió amb orquestra més gran destinada als teatres o espais més omples. La conformació definitiva de l’orquestra que coincideix amb la primera edició publicada en vida de Hadyn es de 2 flautes, 2 oboes, 2 clarinets, 2 fagots, 1 contrafagot, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, clavecí, arpa, 12 violins primers, 10 segons, 8 violes, 6 violoncels i 5 contrabaixos. Per indicacions manuscrites del mateix Haydn el nombre d’instruments de cordes a les àries i recitatius acompanyats es redueix a 10 violins primers, 8 segons, 6 violes, 4 violoncels i 4 contrabaixos. Per els recitatius secs Haydn va preferir deixar solament un arpa, un violoncel i un contrabaix (molt semblant al sistema utilitzat habitualment per els recitatius barrocs)
Podeu trobar la traducció del text en pdf aquí:
http://www.espacioblog.com/myfiles/mc-cor/texto-castellano-creacion.pdf
El Magnificat es un cant litúrgic que es canta dins de l’antic ritu Romà Catòlic dels Vespres de Nadal. Després de als ritus Anglicans i Luterans. El text pertany a la secció del evangeli de Lucas a on es fa referència a la visitació de La traducció següent us permetrà conèixer una mica el sentit del text::
|
Magnificat (cor) Lucas 1, 46 |
(Parla María i diu:) La meva anima glorifica al Senyor… |
|
Et exsultavit… Lucas 1, 47 |
…i el meu anima es exalta en Déu, el meu Salvador. |
|
Quia respexit … Lucas 1, 48 |
Per que (Déu) es va fixar a la seva humil criada em van anomenar benaventurada … |
|
Omnes generaciones Lucas 1, 48 (continuac) |
…per totes les generacions. |
|
Qua fecit … Lucas 1, 49 |
Per que ha fet de mi coses molt grans, aquell poderós de nom sant… |
|
Et misericordia Lucas 1, 50 |
… i de qui la seva misericòrdia recau de generació en generació damunt els que temen. |
|
Fecit potentiam Lucas 1, 51 |
Va fer servir el poder del seu braç confonent les mentes i cors dels supèrbies. |
|
Deposuit potentes Lucas 1, 52 |
Va enderrocar als poderosos i elevar als humils. |
|
Esurientes implevit bonis Lucas 1, 53 |
El va donar béns als afamats i va despatxar als rics amb les mans buides. |
|
Suscepit Israel Lucas 1, 54 |
Va adoptar a Israel con el seu fill recordant la seva misericòrdia. |
|
Sicut Locutus Lucas 1, 55 |
Conforme la promesa que va fer als postres pares a favor d’Abraham i els seus descendents, per els segles dels segles. |
|
Gloria Patri |
|
Bach va composar dues versions d’aquest Magnificat. Una primera versió (mi b major) data del 1723 quan va a ingressar com cantor a l’Escola de Sant Tomás a Leipzig. De la seva època a Leipzig pertanyen la majoria de les seves cantates (aproximadament cinc cicles litúrgics que vol dir mes o menys 295 cantates).
A 1733, quatre anys després de assolir la direcció del Collegium Musical de Leipzig va estrenar la seva segona versió en Re major suposadament per millorar la sonoritat de les trompetes. També va a substituir els traversos per flautes de bec i es van afegir dues oboès d’amore. Mirant el dispositiu instrumental i vocal definitiu per interpretar aquesta obra (cinc solistes, cinc veus corals, tres trompetes, dues flautes, dos oboès, cordes, timbals i baix continuo) podem suposar que Bach va a aconseguir disposar d’un conjunt de mitjana o gran dimensió. Però la adaptació del Magnificat no va a ser solament per raons musicals, Bach va a tenir que adaptar-lo a un altre us litúrgic. En aquesta segona versió es van a tallar seccions relacionades amb el Nadal per poder cantar-la a Setmana Santa
Ara disposem de moltes versions discogràfiques que ens ofereixen diferents propostes musicals. Es molt interessant veure com es feia aquesta mateixa obra fa uns huitanta anys quan encara el historicisme interpretatiu es trobava en el seu principi. Les grans orquestres i corals amb instruments moderns i els temps majestuosos van a ser reemplaçats ara per orquestres petites amb instruments reproduccions dels originals i cors de cambra. Una versió no de les més boniques però molt semblant en els criteris interpretatius de Joan Martínez es la de Jeremy Summerly i Nicholas Ward de 1994 (Naxos). En aquesta versió la col·locació del text i el criteri de interpretació de la música respecte del text es la mateixa. També es molt agraïda la versió de Andrew Parrot, més actualitzada als criteris historicistes. No podem deixar sense cap menció la leugera i pulcra versió de Harry Christophers amb el seu conjunt The Sixteen
Ruf zur Maria
Dich, Mutter Gottes, ruf' wir an,
bitt' für uns, Maria!
Tu' uns in Ängsten nicht verlan,
Jesum, dein Sohn, der Not ermahn,
die er um menschlich Geschlecht wollte han,
bitt' für uns, Maria!
Dass wir vollkommen werden gar,
bitt für uns, Maria!
Leib, Ehr' und Gut auf Erd' bewahr',
dass wir in Zeit viel guter Jahr'
dort leben mit der Engel Schar,
bitt' für uns, Maria!
Du bist der Brunn, der nicht verseicht,
bitt' für uns, Maria!
Dass uns der heilig Geist erleucht
zu wahrer Reu und ganzer Beicht!
Jesus, dein Sohn, dir nicht verzeicht,
bitt' für uns, Maria!
InvocaciónaMaria
Te invocamos, Madre de Dios,
Ruega por nosotros, Maria!
No nos abandones en nuestros lamentos,
Alivia la pena a Jesús, tu hijo,
Que quiere sufrir por el género humano
Ruega por nosotros, María!
Que nos volvamos perfectos
Ruega por nosotros, María!
Cuerpo, honor y bien preserva sobre la tierra.
De modo que después duren años afortunados.
Sea dado vivir en el más allá con los ángeles
Ruega por nosotros, Maria!
Tu eres la fuente que no se agota,
Ruega por nosotros, Maria!
Que el Espíritu Santo ilumine
Una alianza de penitencia y confesión completa! Jesús, tu hijo y tu nula negación, Magdalena An dem österlichen Tag Maria Magdalena ging zu dem Grab; was fand sie in dem Grab stehn? Einen Engel wohlgetan. Der Engel grüsst sie in der Zeit: "Den da suchet das vielselige Weib, er ist erstanden von dem Tod, den du salben wolltest". "Maria!" ruft er ihr zu halt, da erkennt sie ihren Heiland, sie sah in aller der Gebärde, Magdalena En el día de Pascuas María Magdalena fue al sepulcro: Qué encontró en el sepulcro? Un espléndido ángel. El ángel la saluda al instante: “Aquel a quien buscas Beatísima mujer, ha resucitado de la muerte Aquel a quien tu querías ungir”. "Maria!" le grita para detenerla, ella reconoce a su Salvador; de no ser por sus gestos Maria, wahre Himmelsfreud', der Welt Ergötzlichkeit! Wer wollt' dich nicht lieben? Du stehst mir geschrieben, ja mir gegraben mit tiefen Buchstaben in meinem Herzelein! Wie schmelzet ein Karfunkelstein im Lorbeerkränzelein, so geht es mir eben, mein' Seel' und mein Leben vor Lieb' sich zertrennen und in sich verbrennen bei deinem Nennen! Der ganzen Schöpfung reiche Zier vergleicht sich nicht mit dir. Es dürfen die Blumen ihr' Schönheit nicht rühmen, sie müssen sich schämen, du tuest benehmen all' ihre Zierlichkeit. Des Himmels Sternenangesicht und aller Sonnen Licht, samt Edelgesteinen, sie dürfen nicht scheinen, die Perlen, Korallen, Gold, Silber, sie fallen vor dir in Finsternis. Maria, o mein' höchste Freud', die Welt ist mir verleidt, ich suche zu sterben; du woll'st mir erwerben nur Gottes Gnaden, auf höheren Pfaden OdaaMaria Maria, valiosa joya celeste, Deleite del mundo! Quien no querrá amarte? Tu estas inscripta en mí, Así esculpida En grandes letras En mi corazoncillo! Come si bien fuera un rubí En una coronilla de oro, Así puesta en mi cabeza: Mi alma y mi vida Por amor se dividen Y en esa semejanza arden Solamente al mencionarte! La rica gracia de todo lo creado No es comparable contigo. No pueden las flores Glorificar tu belleza, Deben sentir vergüenza tu reduces a poco tanta grandeza. La entera bóveda celeste Y las luces de todas las estrellas Junto a las piedras preciosas No pueden brillar, Las perlas i corales, Oro y plata caen Antes que tú en la oscuridad. Maria, mi joya suprema, El mundo me es adverso Busco morir, Sólo si tu me quieres Gracia de Dios, Por más altos senderos
Ruega por nosotros, Maria!
sann er ein Wärter wäre.
habría pensado que era un guardián.
so scheid' ich fröhlich hin.
Traspasaré feliz.
diumenge 17 de febrer - Magnificat de Bach a Terrassa - Concert en Col·laboració amb Nova Ègara de Terrassa
dijous 17 d'abril - La Creació de Haydn a l'Auditori de Terrassa - Concert en col·laboració amb Nova Ègara de Terrassa
dimecres 18 de juny - Gran Missa de Mozart alPalau de la Música de Barcelona - Concert en col·laboració amb agrupacions de l'Entitat Coral Nova Ègara de Terrassa.
Noche de Música y poesía
Poesía: Peter Sendrowicz
Piano: Montse Pujol
Soprano: Sophie Klingele
Mezzosoprano: Daniela Sarmiento
Poesía: Peter Sendrowicz
Piano: Montse Pujol
Soprano: Sophie Klingele
Mezzosoprano: Daniela Sarmiento
Diumenge 20 de gener, 18:00 hs.
Carrer Copérnico 59, Barcelona
Aquí tenemos una versión bastante buena y reciente (aunque en una grabación no muy buena) de los 7 Marienlieder. La versión es muy limpia y se incluyen las siete canciones del ciclo.
Cristòfor Taltabull va ser un dels compositors catalans més importants del segle XX. Originari del sud de Catalunya va formar part del col.lectiu d'intelectuals catalans quees van preocupar per la seva formació. La seva trajectoria va ser mor semblant a la de Felip Pedrell, reconegut compositor i musicòleg català, a qui el propi Taltabull va apreciar molt i de qui va ser el seu alumne. Es va formar com pianista i en anàlisi i composició a Catalunya, Allemania i París.
Taltabull es va introduir a las seves obres innovacions al camp de la tonallitat de l'harmonía. La seva obra vocal (principalment per a corals) encara ha sigut molt poc enregistrada peró, en canvi va ser molt reconegude la seva labaor pedagógica.
El següent article de Josep Soler fa referència una mica a la percepció que Taltabull va tenir de Pedrell i també a la seva vida com músic.
http://www.espacioblog.com/myfiles/mc-cor/pedrel-por-taltabull.pdf
